Imposat per una Directiva del Parlament Europeu, i en vigor des del 29 de desembre de 2004, fou promulgada la llei 3/2004 de 30 de desembre de 2004, amb mesures per evitar la morositat incontrolada en operacions comercials entre empreses i entre aquestes i el sector públic. Texte que ha estat actualitzat per la llei 15/2010 de 5 de juliol de 2010 i la llei 11/2013 de 26 de juliol
El termini de pagament s’estableix en
– Per operacions comercials d’empresesun màxim de 30 dies si no consta venciment o de un màxim de 60 dies per acord de les parts, fixat des de data recepció mercaderia o prestació del servei, i no s’admetrà ampliació ni per acord entre les parts. Per productes d’alimentació frescos es redueix a 30 dies. La factura s’haurà de remetre en els 30 dies següents a la recepció de la mercaderia o prestació del servei. S’admet la factura resum de varies entregues dins un període inferior a 15 dies, i la data mitja d’entrega serà la d’inici del còmput del termini de pagament.
S’estipula un període transitori d’ajust progressiu per a les empreses que estiguessin pactant terminis superiors:
- de 85 dies fins el 31/12/2011
- de 75 dies entre 01/01/2012 i 31/12/2012
- de 60 dies a partir de 01/01/2013
– Per contractes amb l’administració pública un màxim de 30 dies amb el següent període transitori:
- Contractes nous
- de 55 dies fins el 31/12/2010
- de 50 dies entre 01/01/2011 i 31/12/2011
- de 40 dies entre 01/01/2012 i 31/12/2012
- de 30 dies a partir de 01/01/2013
- Contractes vius
- de 120 dies fins el 31/12/2011
- de 90 dies entre 01/01/2012 i 31/12/2012
- de 60 dies entre 01/01/2013 i 31/12/2013
L’incompliment dels terminis de pagament donarà dret, i sense preavis, a cobrar automàticament un interès de demora, que de no haver estat pactat, serà la suma del tipus d’interes fixat pel Banc Central Europeu en la seva operació més recent de finançament efectuada abans del primer dia del semetre natural corresponent, més 8 punts percentuals.
A més, el creditor tindrà dret a cobrar 40 euros i a reclamar indemnització pels costos de cobrament degudament justificats que superin aquesta quantitat.
Queda també dibuixat a la llei la restricció a imposar clàusules contractuals abusives de pagament i/o garantia, facultant al Jutge a modificar els acords o declarar-los nuls. Entre les motivacions, haurà de tenir en compte si existeix pel deutor alguna raó objectiva per apartar-se dels terminis i interessos proposats per la llei, o li serveix principalment per obtenir liquides addicional a costa del creditor. Específicament es considerarà abusiu pactar interessos per sota del 70% de l’interes legal de demora.
Para mayor información de esta pagina dirigirse a falcaraz@gco.es